Temes de Divulgació
"Tinc 30 anys i pateixo des de fa molt anys rinitis al·lèrgica. M'he fet un munt de proves d'al·lèrgia i no ha donat positiu en cap component en cap de les vegades. Després de provar molts medicament em vaig operar quan tenia 21 anys per treurem els carnots i ficar-me recte el tàbic nasal. L'operació no ha arreglat el meu problema i estic igual que al principi però amb l'inconvenient que des de fa uns 8 anys pateixo asma. Els canvis de temps durant tot l'any afecten molt en el meu nas i em provoquen un estat molt angoixant a diari. He sentit a parlar d'una nova tècnica que s'utilitza per fer intervencions en nas que es diu radiofreqüència i que no comporta una intervenció quirúrgica amb anestèsia general. Em podrieu explicar una mica en que consisteix i si em podria anar bé.
Moltes gràcies per endavant. "
"Hola M.:
La radiofreqüència de cornets inferiors és útil en cas d’hipertròfia. El que encara no està clar es la durada dels efectes. En haver-hi una rinitis de base pot ser que, a la llarga, torni a tenir problemes.
En qualsevol cas, la tècnica no és agressiva,es fa amb anestèsia tòpica, no té complicacions greus i els resultats a curt i mitjà termini són molt bons. A més, es poden repetir les sessions als tres mesos. No cal dir que els resultats depenen de si la indicació és correcte o no.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"¿La hipertrofia de cornets pot causar amb els canvis de temperatura o humitat, símptomes de rinitis o obstrucció nassal? Avui en dia, ¿es possible fer proves d' al.lergia més complexes que les proves clàssiques del prikc-test?"
Hola M. R., la resposta a la teva qüesitó és la següent:
La hipertròfia de cornets disminueix la permeabilitat nasal, es a dir pot donar lloc a la aparició de obstrucció nasal. Ara bé el concepte de hipertròfia turbinal es tan sols una descripció morfològica que no aporta res a la causa que la genera. Aquest augment de volum dels cornets pot ésser degut a moltes etiologies com per exemple la patologia inflamatòria de la via aèria, la rinitis al·lèrgica en seria un exemple paradigmàtic; no obstant podem enumerar molts altres elements desencadenants tant fisiològics com patològics.
Considerem els canvis tèrmics o d humitat que vostè esmenta; la via aèria inferior, es a dir els pulmons han d estar protegits d agressions exteriors i per tant s han de mantenir a una temperatura i grau d humitat constant. El nas garanteix aquest equilibri, en general si vostè es troba en un ambient fred i sec els cornets augmenten de volum a fi i efecte d actuar com una espècie de radiador. Els cornets estan colonitzats per molts vasos i es troben recoberts per una mucosa molt erèctil; si augmenten de volum permeten que part del líquid del vasos s alliberi a la fossa nasal i donat que es part del contingut sanguini aquest líquid té una temperatura elevada. Aquesta situació que hem descrit i que es altament desitjable i del tot fisiològica pot adquirir però una vessant patològica en la mesura que el pacient presenti una reacció exagerada davant de canvis tèrmics i d humitat molt lleus. Per exemple el pacient a qui se li tapa el nas al canviar d una habitació freda a una calenta, el pacient a qui se li bloqueja igualment el nas al estar en contacte amb aire a condicionat etc....; es descriu molt gràficament com a hiperresposta nasal, es a dir una resposta excessiva en relació al estímul desencadenant. No hem d oblidar que la hiperresposta nasal es però una troballa habitual en tota la patologia inflamatòria nasal, incloent la rinitis al·lèrgica i la no al·lèrgica.
Per últim em pregunta si es poden fer proves d al·lèrgia mes complexes que el Prick test, la resposta es evidentment sí. Cal però precisar que molt més que enumerar una llarga llista de proves, el pacient ha d entendre que el element clau diagnòstic es la història clínica; un Prick test positiu i coherent amb la historia clínica pot ésser més que suficient per evocar un diagnòstic d al·lèrgia. Davant de dubtes en la coherència entre la història i els resultats del Prick test es pot recórrer per exemple a cercar inmunoglobulines específiques en front de determinats al.lergens.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"El médico me ha diagnosticado un ""OCENA"" u ""OCEMA"", después de hacerme un TAC. Me ha comentado que no había tratamiento para esto.
Me gustaría recibir más información sobre este diagnóstico y si realmente no hay tratamiento eficaz para ello."
En la actualitat el diagnòstic de ocena constitueix una raresa, es tracta de una situació del tot excepcional. Val a dir que en la postguerra, al voltant dels anys quaranta, fou relativament habitual. Es considera que el augment de la seva incidència fou deguda a les pobres condicions alimentaries i sanitàries que es van patir en aquesta època.
El ocena consisteix en una patologia que tot i presentant les característiques de malaltia inflamatòria es comporta també com un procés degeneratiu caracteritzat peruna atrofia progressiva de la mucosa nasal, formació de crostesy fetidesa nasal. Els elements claus per el seu correcte diagnòstic constitueixen en obstrucció nasal, crostes que al ésser retirades sacompanyen de secreció purulenta i una característica olor a pútrid en la fossa nasal. El pacient no sol percebre mala olor en el nas, ja que undels efectes de la malaltia consisteix en provocar un dèficit absolut de olfacte. La obstrucció nasal apareix tot i presentar el pacient unes fosses nasals exageradament amples, degut a la atrofia de tots els elements de la fossa nasal; cal precisar que el concepte de ""confort"" respiratori nasal depèn de un volum nasal correcte, amb unes adequades resistències al pas del aire, així com una temperatura i una humitat de la mucosa nasal relativament altes. La atrofia de les estructures nasals altera molt amplament totes aquestes funcions.
El diagnòstic es basa en la història clínica del pacient, la exploració endoscópica de la fossa nasal i amb la realització electiva de un cultiu de les crostes nasals, sovint apareixen gèrmens característics com la Klebsiella Ocenae.
Si bé es cert que el ocena resulta una patologia excepcional, han augmentat molt, en els darrers anys, totes les patologies que cursen amb sequedat de la mucosa nasal.
Voldría precisar que el TAC de sins com a prova diagnostica aïllada no pot fer el diagnòstic de ocena.
El tractament de la malaltia es pobre; els rentats nasals per eliminar les crostes així com pomades vaselinades a la fossa nasal per evitar la sequedat poden ésser molt útils. Resulta imprescindible efectuar aquestes mesures durant un llarg espai de temps. Rarament es proposa una maniobra quirúrgica sobre les fosses nasals, no sol ésser necessari. La filosofia de la cirurgia en aquesta malaltia consisteix en reduir el volum de la fossa nasal.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola, soy A.P. y tengo 36 años.
Tengo un Quiste de Thornwaldt en el oído derecho y un Pólipo en la nariz, lado derecho también. Práctico natación por rehabilitación de columna con tapones para los oídos a medida y pinza en la nariz. Además tengo Alergia al Cloro, entre otras. Me gustaría recibir información sobre mi patología, pues soy Técnica en Prevención de Riesgos Laborales, y no se puede prevenir lo que se desconoce.
Gracias anticipadas."
La lesión denominada como quiste de Thornwald consiste en una formación que aparece fruto de la persistencia de una estructura embrionaria que se denominabolsa faríngea. Dicha estructura suele desaparecer durante el desarrollo. Su incidencia en la población general es difícil de calcular, toda vez que es relativamente habitual apreciarla en una endoscopia nasal rutinaria. Se localiza en la rinofarinfe; la rinofaringe es la zona más alta de la faringe y se corresponde con la región más posterior de la fosa nasal. Generalmente eldiagnóstico de esta afección consiste en un hallazgo casual, no genera clínica a destacar por lo que no debe practicarse ninguna maniobra local de resección. Dado que usted nos habla de una localización de dicha lesión en el oído, cabe considerar la posibilidad de una cierta confusión sobre el nombre exacto de su afección, por lo que debería consultar con un O.R.L. para precisarlo de forma correcta.
La poliposis nasal unilateral es una afección relativamente frecuente. Su causa más habitual es de orden inflamatorio. Resulta imprescindible descartarun tumor maligno asociado a una poliposis unilateral, a diferencia de las poliposis bilaterales que afectan a ambas fosas nasales. Los síntomas de alarma más característicos de un proceso maligno son básicamente dolor facial, mucosidad sanguinolenta, obstrucción nasal progresiva y alteraciones de la sensibilidad facial. En cualquier caso la historia de alergia o hipereactividad nasal frente al cloro que usted nos refiere, nos hace presuponer en principio una causa típicamente inflamatoria. La poliposis nasal unilateral generalmente debe ser tratada quirúrgicamente, eliminando el pólipo nasal, drenando los senos afectos y recurriendo frecuentemente a tratamiento antiinflamatorio tópico en el postoperatorio por un espacio de tiempo relativamente prolongado. El cloro es un potente i rritante de las mucosas que colabora a mantener una base inflamatoria en la mucosa nasal, puede ser desfavorable en su caso para conseguir la resolución definitiva de su problema. La utilización de pinzas nasales resulta una maniobra que minimiza la inhalación del cloro y es por tanto recomendable. Resulta imprescindible la consulta con un especialista en ORL que debe establecer la naturaleza del pólipo ya sea benigno o maligno merced a una endoscopia nasal asociada eventualmente a un estudio radiográfico y/o biopsia del mismo.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola, tinc 24 anys i des de fa un parell de mesos, tinc un assumpte que li dono moltes voltes, i m'agradaria que m’ajudéssiu. Per les nits em costa molt dormir, i una vegada aixecat pel matí, noto que en la gola tinc una mucositat abundant, degut, crec jo a que una de les dues fosses nasals la tinc obstruïda. El meu roblema pot ser degut a que no respiro pel nas, i faig tota la respiració per la boca? A part, tinc el tabic una mica desviat, és a dir, el meu forat esquerra és molt més petit que el dret.
M'aconselleu una intervenció quirúrgica per arreglar la desviació? És efectiva?
Moltíssimes gràcies per la seva comprensió, i espero la resposta impacient."
Hola J.:
Els símptomes que ens expliques tenen relació molt clara amb un patiment nasal, es a dir el teu nas no funciona prou be. Per la teva explicació es pot interpretar que pot ésser degut a una Rinitis Crònica, es a dir a una congestió o inflamació de la mucosa nasal, o be fruit deuna desviació de l'envà nasal; ambdues situacions podenprovocar aquests símptomes.
Per aconsellar-te millor sobre les opcions de tractament, caldria que et veies un especialista en Otorinolaringologia que avalues el grau de desviació del septum nasali la seva repercussió funcional. Has de saber que no totes les desviacions comporten problemes com el que descrius, petites deformitats en determinats segments del nas poden no donar cap problema, per altra banda en els territoris més anteriors sovint sí generen un grau més o menys sever dobstrucció nasal. Un cop fet aquest primer estudi, cal valorar lestat de la mucosa nasal, sembla recomanable valorar com a primer pas terapèutic la instauració de tractament mèdic, la idoneïtat del mateix ha de recaure en la decisió del especialista en ORLi es fruit de un interrogatori precís i duna exploració acurada; el fracàs del tractament mèdic, la evidencia de un problema mecànic clar (severa deformitat septal) o la associació a un fenomen inflamatori - infecciós local d` ordre crònic poden aconsellar practicar un tractament quirúrgic.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Mi nombre es J. Tengo 46 años.
Desde hace aproximadamente dos meses padezco ocena, pero de un modo muy particular: Percibo una pestilencia pero no de detritus o fétida, sino que percibo un pesaroso olor a sustancia química, como la pestilencia que puede notarse en cualquier polígono pleno de insdustrias químicas. He ido cambiando de otorrinolaringólogos porque ninguno hasta ahora ha sido capaz de presentir alguna salida. La situación es de veras dolorosa ya que la comida y la bebida me son particularmente hirientes.
Quisiera, antes de acabar mi consulta, reincidir en el hecho llamativo de que el olor que percibo es de naturaleza química. Digo esto porque el otorrinolaringólogo que ahora me trata hace especial hincpié en el hecho de que si tuera ocena fétido tendría solución; sin embargo, mi caso es particularmente inhabitual.
Les ruego que me contesten indicándome alguna opinión sobre mi caso."
La ocena es una afección extremadamente infrecuente en la actualidad. Su correcto diagnóstico exige la presencia de costras, fetidez, erosión parcial de las estructuras óseas de la fosa nasal y atrofia del contorno mucoso de las estructuras que recubren la fosa nasal. Únicamente la conjunción de estos hallazgos permiten evocar la enfermedad de ocena.
No cabe la menor duda que el síntoma más molesto resulta en la fetidez que desprenden las costras ubicadas en la nariz, puede ser responsable a menudo de un severo trastorno social en la vida de relación. La enfermedad al progresar crea frecuentemente un trastorno del olfato de orden deficitario, de tal manera que el paciente no percibe el mal olor.
Refiere usted que el olor que percibe es siempre del mismo tipo, sea cual sea el estímulo oloroso al que usted se enfrenta Esta situación no es excepcional, la alteración olfatoria que asocia una pérdida parcial o total del sentido del olfato puede cursar con la percepción de una sensación frecuentemente descrita como ""irritante"" o ""química"".
Desgraciadamente no hay buenos tratamientos definitivos para la ocena y sus síntomas, excepción hecha de lavados nasales y el empleo de pomadas vaselinadas de repetición. Con ello se consigue minimizar la presencia de costras y reducir la fetidez.
Atentamente
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Benvolguts companys.
Em dic E. L. i sóc metgessa de família. Donat que dins la nostra especialitat rebem també consultes pediàtriques, us volia preguntar sobre un motiu de consulta que m´han exposat recentment.
Vàries mares m´han expressat els seus dubtes sobre la idoneïtat de realitzar rentats nasals amb sèrum fisiològic en els lactants. Els principals dubtes són sobre 1)quin és el mètode més aconsellable (rhinomer o monodosi sèrum fisiològic) i la frequència d´aplicació; i 2) risc de complicacions usant aquest mètode (especialment pel que fa a otitis mitja aguda). He intentat fer recerques per internet però no en trec l´aigua clara.
Gràcies per la vostra ajuda i salutacions."
Rentats nasals
Els rentats nasals estan recomanats universalment com a mesures complementaries en multitud de malalties rinosinusals. Nogensmenys existeix pocs estudis controlats i un desconeixement del funcionament real d´ aquest sistema terapèutic.
No existeix una única forma de fer els rentats nasals. Per aconsellar a una família com ha de realitzar els rentats nasals hem de respondre a unes preguntes.
Que volem aconseguir amb els rentats?
Si volem eliminar crostes , moc, bacteris o alergens. No es el mateix eliminar unes crostes al terç anterior de les foses nasals que eliminar una substància estat gel que ocupa difusament tota la fosa nasal. Si ho fem fluix no serveix per res. Si ho fas fort pots fer mal, irritació mucosa, esternuts, cremor i otalgia.
Si volem humidificar les foses nasals per disminuir la sequedat que predisposa a una epistaxi o una humidificació que reduirà el embalum dels cornets. Si volem millorar el flux d´ aire pel nas a fi de que el nen descansi millor o dormi millor. Al reduir la rinorrea posterior evitem la tos nocturna.
Si volem fer un diagnòstic de un cos estrany o volem visualitzar la mucosa nasal per fer un diagnòstic. Si volem fer un rentat i desprès recollir-lo per cultiu o per citologia.
Si volem eliminar irritants o tòxics de la mucosa nasal com el clor de la piscina. També al rentar les foses eliminem citoquines (histamina, prostaglandines i leucotriens) que poden mantenir l´ inflamació o augmentar-la i per tant evitar que la mucosa dels cornets obstrueixin a les foses nasals Si sabem que volem, podem fer el rentat mes fort o mes fluix, mes agressiu o mes suau. Per tant tenim que adaptar la tècnica a la finalitat que volem aconseguir. En general si el nen no te problemes obstructius ni molèsties no cal rentar les foses nasals.
Que volem que no passi al rentar el nas?
No volem que el nen es deshidrati. Per això el sèrum hipertònic en nounats i lactants no es recomanable. Quan rentem el nas una quantitat de sèrum es deglutit i pot modificar la absorció de aigua i ions desencadenant signes de deshidratació o hiponatremia.
No volem que es paralitzin els cil.lis nasals. Per això evitar rentats amb substàncies molt fredes, calentes o àcides o molt alcalines. L´ aigua d´ aixeta pot ser dolenta si te molt de clor o es molt dura. Actualment s´ acceptaria el sèrum fisiològic (0.9%) o un sèrum una mica hipertònic (entre el 2 % i màxim 7 %) que pot reduir edema de la mucosa de les foses nasals. Els treballs publicats semblen indicar mes eficàcia en els hipertònics al voltant del 3.5 %. L´ excés de sal pot produir dolor a les foses nasals o sensació de mala olor .La sal casolana te iode i additius i no es recomanable. Es millor la sal no iodada . I el pH alcalí ( entre 7-9) sembla millorar els moviments cil.liars. Per això es podria recomanar afegir una mica de bicarbonat a la solució desitjada. Tanmateix la esterilitat en una cavitat tant plena de gèrmens sembla no tenir importància. La quantitat o volum d´ aplicació podria ser necessari que fos elevat i en alguns casos fer petites onades durant l´ aplicació millora els resultats.
No volem que els rentats provoquin una otitis mitjana i per tant la forma de fer-ho te que evitar una hiperpressió a nivell nasofaringi. Per aquest motiu la posició d´ assentat (fig 1) i sense moviments deglutoris que tancarien el paladar tou seria una bona manera de fer els rentats. Explicar als pares que les foses nasals no van cap amunt i per tant la direcció del rentat ha de ser perpendicular. En nens petits seria millor el decubit lateral rentant la fosa nasal que quedes en una posició superior. Això permet que el rentat un cop superada la coana te una tendència gravitatoria cap a l´ altre coana i no cap a la trompa d´ eustaqui.
A mes a mes desprès de rentar seria recomanable sonar-se o aspirar les secrecions. El rentat en moltes ocasions només facilita la posterior eliminació, però no elimina el moc en si mateix. Inicialment es preferible fer els primers rentats a la banyera en un ambient lúdic per evitar mullenes i plors innecessaris. Rentar el nas per als nens es un procés d´ aprenentatge i requereix paciència.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Mi nombre es J.. Tengo 46 años.
Desde hace aproximadamente dos meses padezco ocena, pero de un modo muy particular: Percibo unaa pestilencia pero no de detritus o fétida, sino que percibo un pesaroso olor a sustancia química, como la pestilencia que puede notarse en cualquier polígono pleno de insdustrias químicas. He ido cambiando de otorrinolaringólogos porque ninguno hasta ahora ha sido capaz de presentir alguna salida. La situación es de veras dolorosa ya que la comida y la bebida me son particularmente hirientes.
Quisiera, antes de acabar mi consulta, reincidir en el hecho llamativo de que el olor que percibo es de naturaleza química. Digo esto porque el otorrinolaringólogo que ahora me trata hace especial hincpié en el hecho de que si tuera ocena fétido tendría solución; sin embargo, mi caso es particularmente inhabitual.
Les ruego que me contesten indicándome alguna opinión sobre mi caso."
Sense una exploració física otorinilaringològica és difícil fer una aproximació al seu problema, però hi ha varies questions a tenir-ne en compta:
Les cacosmies, que son les percepcions de l'olfacte amb mal olor quan aquest estímul realment no existeix, podrien deure's a una altra causa fòra de la ozena.
El fet que no hi hagi formació de costres, que no ho anomena al seu e-mail, pot també posar en dubte el diagnòstic de la ozena.
La ozena en comptes de ser molt dolorosa és molt fètida
Un punt important a remarcar és que l'hàbit d'inhalar cocaïna pot provocar un quasi idèntic a la ozena, i en aquest cas sí que es presenta un important dolor.
També cal investigar entre els antecedents si ha tingut una cirurgia prèvia nasal o no.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola,
Tinc 26 anys, i desde fa molt, tinc rinitis. La tinc durant tot l´any però sobretot se´m intensifica a la primavera i a la tardor.
Però porto un mes, amb una al-lèrgia molt forta i diària. M´estic prenent antiestamínics cada nit, però, ara no em fan res.Cada matí quan m´aixeco, es un continuo d´esternuts, de mucositat com aigua, i al final mal de cap.
Després a mesura que passa el matí em va disminuint.
Sé que és un al-lèrgia, de dificil curació, però m´agradaria saber com podria dismunir-la.
L´altra pregunta que tinc, és si el tabac, pot influir també en l´increment de la rinitis, ja que normalment, el dia següent de sortir de nit, tinc molt amés al-lèrgia.
Moltes gràcies."
Benvolguda Sra. I. B.
El concepte de rinitis consisteix en una malaltia que afecta al nas i es caracteritza per presentar els símptomes següents; secreció nasal, sovint molt aigualida, obstrucció nasal, picor i esternuts. Bàsicament la seva etiologia es d` ordre inflamatori i pot ésser deguda a al·lèrgia com a exemple més típic, però també a moltes altres causes com infecció vírica o bacteriana, per contacte amb tòxics o irritants nasals, a trastorns hormonals o a fàrmacs com situacions més freqüents. Per altra banda hi ha moltes reaccions fisiològiques normals que poden ésser catalogades com a rinitis, per exemple la reacció nasal en front del fred, el envelliment, o a olors molt intenses, etc... i que poden ser englobades en general com a reaccions de defensa.
L incidència de rinitis en la població se situa al voltant d` un 20 %, sabem que en el futur aquest percentatge anirà augmentant progressivament.
Tal i com explica la seva malaltia de rinitis, aquesta es persistent, amb agreujaments a tardor i primavera. La rinitis persistent no es necessàriament d` ordre al·lèrgica, de fet la majoria no ho son. Els antihistamínics son bon fàrmacs per controlar el picor i els esternuts nasals de causa al·lèrgica, però son menys eficaços davant de símptomes com l` obstrucció nasal i la secreció. Per altra banda es molt freqüent que el pacient agreugi els símptomes de secreció nasal i esternuts al matí, al sortir del llit; el canvi climàtic brusc que es desencadena actua com un arc reflex que fa aparèixer la crisi. Una situació semblant es pot argumentar al voltant dels hàbits tòxics com el tabac, en mucoses nasal s sensibilitzades cap a fenòmens inflamatoris, els irritants inhalats poden fer aparèixer la crisis.
Caldria confirmar la etiologia del procés al·lèrgic, la realització de proves cutànies amb els al.lergens respiratoris més habituals del nostre medi pot constituir una gran ajuda; si el resultat es negatiu o poc concloent, cal posar en dubte la causa extrínseca i sovint es procedeix a tractament simptomàtic, on la corticoterapia tòpica associada o no amb antihistamínics pot ésser de gran ajuda. Els corticoides tòpics proporcionen millor benefici en la obstrucció nasal i en la secreció nasal.
En tot cas cal que es considerin diverses maniobres essencials, l`endoscopia nasal permetrà valorar la textura, color i grau de permeabilitat de la mucosa nasal. La historia clínica detallada on s han d` incloure antecedents patològics d` interès com la presencia d` asma o d` hipereactivitat bronquial, la freqüència, intensitat de les crisis, els símptomes nasals presents i la seva respectiva repercussió, el dèficit d` olfacte i les seves característiques. El seu ORL l` aconsellarà de forma precisa al estudiar aquestes dades.
Atentament
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola,
gràcies per la resposta, però li volia fer un parell de preguntes.
EL meu cas és el que ha descrit, rinitis, als canvis de temperatura, especialment al matí, al sortir del llit, al fred, als locals amb molt de fum de tabac... Actualmet estic prenent antistaminics, però no em fan res quan tinc l´atac de rinitis. No he provat mai els corticoides, m´ho aconsellen?
M´han comentat que l´acupuntura i l´homeopatia, podem ajudar a disminuir les molèsties i els simptomes, és veritat?
És una al-lèrgia molt pasada, i quan la tens forta, et sens molt malament. Per això, estic molt interessada, en provar totes les opcions possibles per dismunir.la o fer-la desapareixer.
La ultima pregunta, durant la setmana, practicament no fumo (1 cigarro al dia), però els caps de setmana, quan surto si que fumo, i a l´endemà es quan tinc les a´-lèrgies més fortes. He de deixar de fumar?
Hi ha algun tipus d´operació nasal, que pugui faci desapareixer la rinitis?
Moltes gràcies."
"
Benvolguda Sra. I. B.
Tal i com li vaig suggerir en la comunicació prèvia, aquesta rinitis no al·lèrgica que es desencadena davant de molts estímuls d` ordre ambiental, tèrmic, emocional etc... es de lluny la més freqüent. Sembla doncs prou lògic que els antihistamínics siguin poc útils. Cal precisar que no es correcte donar una medicació arrel únicament d` una comunicació verbal o via Email, seria poc rigorós, precipitat i en la meva opinió bàsicament incorrecte. Assumeixo que la plana WEB de la nostra SCORL i PCF té per finalitat aconsellar sobre grans línies d` actuació, donar resposta a temes candents, informar de grans patologies i exposar a grans trets algoritmes diagnòstics i terapèutics de les malalties més habituals.
Malgrat tot sí es possible que la corticoterapia tòpica pogués ésser eficaç, no obstant la idoneïtat de la seva prescripció, dosis d` administració, i espai de tems d` aplicació ha d ésser fruit de la valoració acurada d un ORL, resultaria imprescindible una detallada historia clínica i una exploració endonasal acurada. Només després d` aquestes dues premisses es pot amb tranquil·litat i coneixement de causa establir el tractament.
Donat que tots els tòxics ambientals, per exemple el tabac, desencadenen la crisi de rinitis o ajuden a mantenir la en el temps, resulta absolutament obvi que hauria de deixar el tabac i intentar no freqüentar ambients molt bruts, mal ventilats o de fumadors.
En el ordre de les estratègies terapèutiques per combatre la rinitis i de fet qualsevol malaltia, cal valorar la relació benefici * perjudici o cost; la realitat de la qüestió es que hi ha molt poques evidències a favor de la homeopatia i acupuntura per combatre la patologia nasal que ens ocupa. No obstant en la mesura que aquestes tècniques s` acompanyen de canvis en la forma de vida, sovint evitant els ambients pol.lucionats i aconsellant portar una vida que en general podríem dir "mes saludable" poden tenir un efecte beneficiós molt difícil de quantificar. Esta en la seva mà aplicar aquestes normes generals de conducta, per fer ho no precisa res més que determinació i bona voluntat per la seva part.
No hi ha cap cirurgia que curi la rinitis, aquest punt es incontestable, hi ha cirurgies que poden millorar la simptomatologia, sovint només temporalment. La seva malaltia es pot emmarcar en el context d una patologia inflamatòria, benigne i crònica. Acceptant aquests punts el tractament essencial serà el mèdic i el del control del entorn ambiental.
Per a qualsevol altre aclariment no dubti en dirigir se a la consulta del seu ORL de confiança.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola bon dia, el meu nom és A..
El cas és que m'han diagnosticat hipertrofia dels cornets i desviació del tabic nassal. Jo l'únic que cerco és dormir millor per les nits (i per tant descansar bé), ja que mai he pogut dormir respirant pel nas, i això fa que em llevi igual de cansat com ho estic abans d'anar a dormir. Alguna vegada he provat un medicament del tipus "utabon" (amb prescripció mèdica) i la veritat és que m'ha anat molt bé per a dormir; tot i així, ja se que no es pot utilitzar aquest tipus de medicament a diari, així que buscava una solució a llarg termini.
La meva pregunta és, doncs, si és una bona solució operar-se dels cornets i el tabic, perquè no trobo massa lògic operar-me dels cornets, que els tinc massa grans, si no soluciono el motiu per el quan són més grans del compte.
Potser seria bo fer una prova d'al·lèrgies exhaustiva? també d'al·lèrgies alimentàries?
Gràcies per tot, sento les molèsties."
Com és lógic, abans de qualsevol decisió terapèutica, sigui mèdica o quirúrgica, s'ha d'arribar a un diagnòstic. És possible que la hipertròfia de cornets sigui deguda a una al.lèrgia i caldria fer les proves pertinents. Pel que fa a la desviació d'envà, cal veure la seva responsabilitat en l'obstrucció nasal, pel que caldria fer una rinomanometria i una rinometria. Per altra banda, els símptomes de mal descans i somnolència diurna podrien fer pensar en una síndrome d'apnea del son i fora bo de fer un estudi del son amb oximetria i/o polisomnografia. Si després de tot això es demostra que l'obstrucció nasal és mecànica, és a dir, deguda a la desviació i a un augment dels cornets inferiors no reversible amb tractament mèdic, estaria indicada la intervenció quirúrgica.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"Hola,
Els escric perquè tinc un dubte i el meu metge no me'l acaba d'aclarir.
Des de fa un parell d'anys m'han diagnostcat rinitis, i per aquest motiu prenc loratadina o xazal, i nasonex a les nits. Fa uns mesos em van demanar un TAC i em van veure que tenia els cornets molt grans. Em van aconsellar operar-me per reduir-los i també aprimar el meu tabic nasal.
Tinc dos preguntes respecte això:
1. La meva mare diu que de petita em van dir que tenia "carnots", i que l'operació que m'han de fer és aquesta. Però a mi em sembla que són coses diferents, tot i que no estic segura... son el mateix "carnots" i "cornets"?
2. Té alguna cosa a veure la rinitis amb els carnots? millorarà la rinitis amb l'operació?
Els agrairia molt que em ressolguessin els meus dubtes, moltes gràcies per la seva atenció"
En resposta a la primera pregunta, els cornets son unes estructures situades a les parets laterals de les foses nasals en un número de tres o quatre per fosa. Es tracta d’una estructura de base òssia, recoberta per mucosa respiratòria i entre les dues, una gran quantitat de vasos sanguinis. La disposició del cornets es paral·lela al terra de les foses i els mes grans son els inferiors. Els cornets actuen fonamentalment com a ”radiadors” escalfant l’aire que circula per les foses. Ja que l’aire que respirem no esta sempre a la mateixa temperatura, els cornets tenen una estructura dinàmica que s’adapta dilatant-se o encongint-se a cada necessitat. Així mateix els cornets son els encarregats de fer el cercle nasal, acció per la qual durant unes hores respirem millor per una fosa i unes hores per l’altre.
Tot això que es molt maco, es pot espatllar i una de les causes son les rinitis, tan si son al·lèrgiques o no (vasomotores,) agudes o cròniques.
Durant els processos aguts, la utilització de vasoconstrictors nasals es permesa durant uns dies, però en les rinitis de llarga durada els tractaments es basen sobre tot en corticoides topics ja que pràcticament no s’absorbeixen.
Tan sols quan els tractaments topics fracassen es pensa en intervencions mes agressives.
El tractament no mèdic dels cornets, va des de conductes mes conservadores com pot ser utilització del Laser o la Radiofreqüència fins a la resecció quirúrgica parcial o total dels cornets inferiors (generalment).
Els “carnots” es el terme en que en general es fa referència a les vegetacions adenoidees que es un acumul únic de teixit linfoide (el mateix teixit del que son fetes les amígdales), situat al darrera del nas, a la paret posterior de la rinofaringe, just al darrera i per sobre del paladar tou. Quan provoquen una gran obstrucció nasal o son la causa d’otitis seromucoses de repetició es recorre a la seva extirpació quirúrgica.
En segon lloc i d’acord amb la anterior resposta, la relació es entre rinitis i cornets i la operació dels cornets millora la obstrucció que provoca la rinitis però no la rinitis en si mateixa.
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial
"BON DIA, SOC UNA NOIA QUE HA ANAT EN VARIS METGES OTRORRINOS I EM COMENTEN QUE TINC HIPERTROFIA DE CORNETS, I QUE M´HAURIA D´OPERAR DE REDUCCIÓ DE CORNETS PER RADIOFRECUÈNCIA.UNS EM COMENTEN QUE HAIG DE SER JO LA QUE VULGUI OPERAR-ME I D´ALTRES QUE ES MILLOR FER-HO JA.EL CAS ES QUE UN EM COMENTA QUE M´OPERARIA AMB ANESTESI A LOCAL PER RADIOFRECUÈNCIA I L´ALTRE TAMBÉ FARIA SERVIR EL MATEIX MÉTODE PERO AMB ANESTESIA GENERAL.QUE M´ACONSELLEU? SI EM SOMETÍS A ANESTESIA LOCAL, EM COMENTA EL DOCTOR QUE NOTARÉ ALGUN DOLOR PERO QUE NOMÉS SERIAN 5 MINUTS.ES MILLOR ANESTESIA GENERAL O LOCAL? I SI FOS LOCAL, SENTIRIA DOLOR?
GRÀCIES
SALUTACIONS"
Apreciada señora
La obstrucción nasal es un síntoma muy común en la población adulta y motivo habitual de consulta en otorrinolaringología, pudiendo alterar la calidad de vida.
Sus causas más frecuentes se pueden dividir en dos grupos: hiperreactividad nasal (rinitis) y alteraciones anatómicas. Cuando el tratamiento médico habitual no consigue mejorar la clínica, procedemos a tratamientos quirúrgicos para corregirla.
En nuestro medio son frecuentes los diagnósticos de hipertrofia turbinal inferior (de cornetes inferiores) y de hipertrofia turbinal inferior con dismorfia septal como causas de obstrucción nasal, y su corrección quirúrgica es un procedimiento muy habitual.
Cuando fracasa el tratamiento médico de la hipertrofia turbinal (cornetes) y persisten los síntomas se procede a la cirugía.
Existen diferentes técnicas quirúrgicas para la cirugía de cornetes. Se trata de reducir el tamaño de los cornetes y dejar mas espacio para la respiración. Se han utilizado la técnicas clásicas de Sulsenti o Cottel hace muchos años con buen resultado. Actualmente y con el avance de la cirugía mínimamente invasiva se realiza la reducción de cornetes con radiofrecuencia. Es una técnica sencilla que se trata de insertar un terminal con el objetivo de emitir calor local controlado con el fin de eliminar la hipertrofia del cornete.
En cuanto a su pregunta concreta, le digo que eso depende de la experiencia de cada cirujano en hacer la cirugía con "Sedación" o con "anestesia general". No existen diferencias significativas en cuanto al resultado si la operación se hace bien. Si tenemos buen anestesista con experiencia en Sedaciones pues el paciente no nota ninguna maniobra o dolor a la hora de insertar la sonda y efectuar la radiofrecuencia. Yo personalmente hablo con el paciente y valoro su nivel de dolor o ansiedad. Hay que tener en cuenta que una anestesia general corta no es nada perjudicial al paciente.
Resumiendo, el resultado funcional es lo mismo si se hace en buenas condiciones "Sedación" o "anestesia general". La tolerancia del dolor lo que marca una o otra técnica.
Espero que en este correo he podido contestar a su pregunta.
Atentamente,
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial
"Bon dia, he consultat la seva web per uns dubtes que tinc respecte la meva rinitis, i no he sabut com participar a "preguntes i respostes". Us escric per aquí, a veure si és el cami...
Em dic E., tinc 33 anys i estic embarassada de 6,5 mesos.
Fa més de 10 anys que pateixo rinitis per alèrgies molt severa cada any durant 3-4 mesos (gener-març). Faig tractaments, però tot i així se'm fa molt dur. Ara fa un parell de mesos que, tot i no estar en època de les alèrgies, estic patint el pitjor episodi. Ahir una dra. otrorrinolaringòloga em va confirmar que tinc els cornets absolutament inflamats (a més d'una petita desviació del tabic nasal), però que fins després de part i la lactància no poden intervenir-hi... Només em serveix un sprai vasodilatador, i, tot i que em sé tota la teoria de la dependència, de l'efecte posterior rebot... és amb l'única cosa que puc dormir i "viure". La meva consulta és si no hi ha CAP solució resolutiva. Intervenció sense anestèsia? El que faci falta! Em sento incapaç d'aguantar així 2,5 mesos més!!
Moltes gràcies!"
En el cas particular d’una embaraçada en el seu tercer trimestre i amb les particularitats descrites en la nota adjunta es prudent i beneficiós plantejar tractament inicial amb corticoide tòpic intranasal a fi i efecte de desinflamar la mucosa nasal. Si després de 15 d la mesura no és efectiva es més resolutiu plantejar una intervenció quirúrgica sobre cornets inferiors amb radiofreqüència, làser CO2 o làser diode en funció de l’experència del professional. Aquesta intervenció s’ha de plantejar amb anestèsia local i mínima sedació a fi i efecte de destorbar minimament l’evolució de la gestant.
Atentament
Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patología Cervicofacial